Tu només ets humà.

Així que quan us faci mal, digueu-ho. Que només ets humà. No estàs format per metall que es nega a trencar-se. No estàs format de formigó que pot suportar el més fort de les tempestes. No esteu format pel vent més fort que pot enderrocar ni el més fort dels fonaments. Tindreu un descans. Teniu permís sentir.

I quan us sentiu mal de cor, digueu-ho. Que només ets humà. Tens un cervell, un cor, dues mans i deu dits. Et vas fer per produir llàgrimes salades quan el cor se sent feble per continuar endavant. Et fa sentir amb tots els ossos del teu cos. Se suposa que us faríeu mal amb la solitud. Se suposa que sentiu tot el que és terrible i tot el que és bonic.



Perquè només ets humà.

I si teniu ganes de no poder continuar més temps, quan teniu la sensació que no podreu viure un altre dia, recordeu-ho. Tu només ets humà. Et trenques, sagnes, et doblegues i t’obstines. I sí, no esteu format per maons que es neguen a caure fins i tot durant la foscor dels huracans.

Però, si us plau, ho sabeu. Esteu formats per aigua, del mar, que pot ofegar el més terrible dels sentiments. Estàs format per corrents que poden netejar l’ànima dels teus pensaments més foscos.



Diem que només som humans i que som dèbils perquè podem trencar. Però la meva estimada, tots trenquem a vegades, però sempre podem trobar una manera de renéixer.

Teniu pulmons que treballen dia a dia per donar-vos inhalacions i exhalacions que ni tan sols heu de pensar. Teniu ossos que protegeixen els músculs i enclouen el cos en un refugi segur. Tens un cor que bomba sang per tot el cos i tens el cervell que et fa, vostè.

venus en compatibilitat amb virgo

Ets humà. Però sou molt més que això. Perquè veieu, mentre els vostres ossos i el vostre cor es poden trencar, mentre que els vostres pulmons es poden debilitar i els músculs poden cansar-se d’aquesta vida que viviu, el vostre cor encara batecs. Les vostres cèl·lules encara renaixeran. Els pulmons encara es mouran cap a dins i cap a fora, per molt que estiguis cansat. Els vostres ossos es curaran pel seu compte, lentament però segur. I el teu cos tornarà a començar.



De manera que si ets només un ésser humà, ets més fort que qualsevol desastre natural, que qualsevol exèrcit de llops, que qualsevol metall fabricat per l’home i que qualsevol tornado. El vostre cos continuarà funcionant, fins i tot quan no ho vulgueu. El teu cos et mantindrà despert, fins i tot quan només vols dormir per sempre. I el cos continuarà animant-vos, fins i tot quan el vostre cor hagi caigut a terra en desesperació.

Així doncs, quan teniu la sensació de no caminar, quan sentiu que la vida no val la pena viure i quan creieu que no val la pena un altre dia a la terra, només recordeu que sou humans. Recordeu que sou poderós. Ets la visió de la força i la resistència fins i tot quan tens ganes de llançar la tovallola. I recorda que ets bella, ets bella amb tots els teus defectes i inseguretats, encara que no ho puguis veure ara.

Dolç humà, ets una obra mestra de les cèl·lules i els ossos i els batecs del cor. No ets un miracle, perquè estàs aquí, respirant per aquest aire i aquesta vida. No ets res de perfecció, perquè ets la teva pròpia persona.

Ets més fort perquè ets humà. Ets més fort perquè tens punts forts i febles i tens inseguretats i marques gravades a la pell. Ets més fort perquè puguis trencar-te i encara aixecar-te l’endemà. Ets més fort perquè pots morir, i tornar a renéixer. I sou més forts perquè al cap del temps, us desperteu cada dia i continueu pujant per aquest pendent relliscós que és la vostra vida. I heu de saber, que sou dignes de despertar-vos cada dia i respirar en aquest bell i boig món.

Per tant, no deixi de pujar. No deixis de respirar. No pare de viure. Seguir endavant. Seguiu caminant. No deixeu de provar-ho. No deixeu d’inhalar. Et val avui. Val la pena demà. Et val, una bella obra mestra d’una vida. I val la pena donar-se un tret per fer més coses, per ser més i per viure una vida millor.