Quan et vaig conèixer per primera vegada, mai vaig pensar que voldries dir el món per a mi.

Vull fer les coses bé

Mireu, quan us vaig conèixer per primera vegada, éreu una altra persona, una altra cara. Eres només un altre nom, un altre ésser humà al qual m'havien introduït ràpidament, un altre 'hola', un altre somriure incòmode; una altra rialla compartida entre preguntes senzilles i mirades simpàtiques.

Quan et vaig conèixer per primera vegada, mai no m’hauria imaginat que aniríem a parlar tota la nit. Que aniràs a aparèixer a casa meva amb la resta d'amics i em despertaràs per continuar la nostra conversa. Quan us vaig conèixer per primera vegada, mai vaig pensar que hauria estat asseguda al vostre costat al meu llit bessó massa petit, mentre començava a sortir el sol, parlant de la meva família i la vostra; parlant dels meus somnis i dels teus; a poc a poc, veig una cosa increïblement gran desplegant-se davant meu amb cada paraula, amb cada veritat.



Quan et vaig conèixer per primera vegada, mai vaig pensar que acabéssim aquí, amb tants records, amb tantes bromes interiors i moments robats. Quan et vaig conèixer per primera vegada, mai vaig imaginar que destruiríes la meva guàrdia amb cura, que faríeu un esforç que superés amb escreix les expectatives que tenia. Mai vaig pensar que començaràs a significar el món per a mi.

llista de coses per les quals ser feliç

Però ho vas fer. Tu ho vas fer; i aviat es va convertir en més que una cara, més que una saluda passant i una rialla desagradable. Amb el pas del temps vas convertir-te en una part increïble de la meva realitat, una part impressionant de la meva vida. Vostè es va convertir en la persona amb la qual em correspon quan estic trist, la persona en la qual confio quan necessito orientació i tranquil·lització. Davant els meus ulls, vau tornar a ser la persona que em va tornar a creure en l'amor, el que em va tornar a creure en la força del meu propi cor. Sense dubte, vas ser el meu millor amic, et vas convertir en la meva esperança.

I no és tan bonic? Pensar que d’alguna manera vam acabar exactament allà on necessitàvem estar per poder topar-nos els uns amb els altres aquella nit. No és bonic? Pensar que totes les nostres decisions ens van conduir a aquell moment, a aquell espai, al nostre futur, els uns als altres.