No hi ha paraules per expressar el graciós que Déu m’ha donat.

En un món en el qual trobar algú que estimi, tenir-los estimat i quedar junts s’ha convertit en una tasca difícil, em vaig beneir amb comptar amb vosaltres.

Gràcies per estimar-me. Per estimar no només el bé, sinó també les parts de mi que no m’agraden. La meva excentricitat, les meves maneres poc convencionals, el meu humor sarcàstic, la meva senzillesa.

Gràcies per ser pacient amb mi. Per posar-me amb el meu queixal, el meu drama, la meva paranoia constant. Per donar-me infinites possibilitats de canviar, alhora que m’accepta per qui sóc.



Gràcies per inspirar-me a ser millor. Per haver cregut sempre en mi, per ser algú que es jacta de mi, però també per fer-me adonar que puc ser més i que no passa res per canviar qui sóc quan el canvi és millor.

Gràcies per no canviar-me. Per haver-me permès seguir sent jo mateix i per no imposar-me les vostres idees, i en lloc de mostrar-me que podem tenir opinions diferents i que podem ser dos individus completament diferents, encara que estem units.

Gràcies per canviar per mi. Per intentar el millor, tots els dies, per demostrar-me que vols ser el millor que pots ser per a mi. Per haver-me permès formar part de les vostres decisions, per haver-me convertit en la primera persona amb qui parleu quan les coses van bé, i quan no.



Gràcies per compartir la teva vida amb mi. Per passar les dues darreres dècades amb mi i per voler continuar fent-ho. Per haver-me convertit en part dels teus plans i per mirar de cara al futur amb mi.

Molt sobretot, gràcies per triar-me. Per voler estar amb mi fins i tot quan podria haver-hi altres persones que s’adaptin millor a la persona que sou. Per fer-me veure, independentment del que passi, sempre ens escollireu.

Gràcies per deixar-me veure que esteu amb mi, no perquè no hi hagi ningú més, perquè no desitgeu ningú més.