Em pregunto si sap que encara la trobo a faltar? És estrany veure encara el rostre en visions acalorades? Per preguntar-se com se sent, amb l'esperança que ho va bé. Espero que sàpiga que sempre volia el que era millor per a ella. De vegades és una decisió onerosa quan t’adones que no vas ser l’elecció que s’hauria de prendre.

Massa temps per algú amb aquella ansia intensa que et fa espantar el pensament que potser no podràs calmar el desig per força insofrible.

Aleshores comenceu a raonar amb el turment al vostre cor, racionalitzant que aquest resultat és el millor per a tothom. Però segueix sentint aquest desconcert a la teva ànima. De vegades els pensaments perden la vostra ment, altres esdeveniments són records breus que donen compte al vostre dia conscient. La vida ha continuat.



De vegades sento una culpabilitat subtil per les vegades que estic amb d’altres, però els meus pensaments s’apassen d’ella. Les coses petites em atrauen. Fer alguna cosa que vàrem fer junts em porta aquest somriure solemne.

Penso en la seva calidesa, en la seva carn, les abraçades solidàries i els petons apassionats. La manera en què parlem, les carícies matisades, els innumerables missatges sobre res en particular, sinó fer-li saber que estava dins dels meus pensaments.

Algun dia, potser em podré lluitar aquestes contemplacions des de la meva ànima. Algun dia potser només quedarà el més mínim vestigi d’aquestes cares que em plaguen ara. Però algun dia no és avui. Avui encara la trobo a faltar ...