Estimat jo passat,

On ets? He estat buscant en va des de fa temps i tots els meus esforços resulten en res.

He estat cavant profundament, m'ha intentat molt trobar-te, però com més faig, més m'adono que l'ànima dins del mateix cos no és la mateixa ànima. Com més em vaig apartar de qui eres, més em sentia fora de lloc. No sé quan vaig deixar de ser tu i vaig començar a ser jo.



Tinc tantes preguntes, però una cosa és segura: t’he perdut. Tu que solies ser compassiu i sensible dels altres. Tu que eres generós i donant de tu mateix. Vós que vau ser la vida de la festa, que vau reunir la gent. Tu que tenies somnis i objectius senzills. Vostè que, de vegades, semblava ingenu i creïble, confiant i creient en la bondat de tothom. Tu que vas creure en segones oportunitats Tu que tantes ganes de regalar.

Jo estava intentant molt per mantenir a tots els altres, que vaig acabar perdent. Et vaig donar per fet. No he apreciat qui eres. I mirant enrere, mai no he vist la teva pena. Potser tampoc ho heu fet, i sé que era a causa de les mentides que us continuà donant de menjar. I si puc, deixeu-me que us expliqui què és veritat.

Val molt més del que creieu. Tothom ho veu. La calor que aporteu per la vostra sinceritat i genuïna bondat. L’alegria que irradia de la bondat del teu cor. Les vides que has tocat pel teu amor. Tant de bo no hagués de perdre això. Voldria que no us hagués perdut mai fent-vos creure que no compteu. Fas.



Passat jo, estic fora del curs. Però a diferència de Hansel, no vaig deixar pa ratllat. No hi havia cap rastre. I ara no sé trobar el meu camí de tornada.

He après, la pèrdua més gran de la vida és la pèrdua d’un jo. Ara la única persona de la qual estava disposada a desfer-me s'ha convertit en l'única persona que hauria fet qualsevol cosa només per tornar. Vostè. Sé que serà un procés dolorós i tediós, però vau deixar pa ratllat? Si no és massa, trobareu el camí de tornada a mi? Prometo que us tractaré millor.