Ja he comès aquest error abans. Ja veieu, em vaig centrar massa en el que vaig donar i no en el que estava prenent a canvi. Vaig pressionar a gent que no es mereixien. Vaig treure coses que no em pertanyien. Vaig intentar fer-los canviar per mi i, massa tard, vaig aprendre que no es pot posar expectatives com aquestes sobre els éssers humans. No podeu convertir-les en versions pròpies que no recordeu. No els podeu ressentir per no apreciar les coses que els oferiu quan tu també en treieu coses.

Em sap greu haver-te fet mal. Ho sento, vaig esperar que canviéssiu, mentre em prometia que t'estimava tal i com estaves. Ho sento, no haver valorat ni entès la manera com m’estimaves i assumí entre nosaltres, era el més fàcil estimar. La veritat és que tots som difícils de les nostres maneres, però la meva manca de consciència de nosaltres mateixos ens va destruir més que el que em donava per fet i hauria d’haver reconegut i demanat disculpes per aquelles edats enrere.

Heus aquí la meva disculpa. Espero que llegeixis això, sigui on sigui i saps que estic pensant en tu i ara sé què he fet malament. Espero que sàpigues que em penedeixo de les coses que et vaig dir on hauria d’haver estat apuntant el dit. Em sap greu que vaig cridar i que vaig plorar i li vaig dir el poc que em vas entendre i em va tornar a posar a la cara el teu amor suau i amable.



No hi pot fer res per recuperar els danys que vaig fer quan era immadur i no vaig reconèixer la meva pròpia bogeria. Però el que puc dir és això: et desitjo bé. Us desitjo una persona que siga conscient i reconeixi el vostre amor per la bellesa que és. Espero que acabis amb algú que no deixi contusions al cor de la manera que ho vaig fer. Espero que obtinguis algú que sempre es disculpa després que et faci mal i que no et deixi mal.

Espero que trobeu l’amor que sempre heu merescut. El tipus d’amor que t’hauria d’haver donat. El tipus d’amor que no et deixa sentir desgraciat i cremat.