Poc a poc vaig aprenent que necessito temps per curar el meu cor trencat. Tant com vull començar a sortir i tornar a trobar l’amor, sé que no estic absolutament a punt. La relació passada m’havia desil·lusionat i gairebé volia renunciar a l’amor.

Va augmentar les meves inseguretats i em va fer sentir infravalorat de l’amor. Em va fer qüestionar la meva vàlua i si puc trobar algú que m'estimi per la persona que sóc. Em va canviar a mesura que he quedat més vigilat i prudent, ja no tan despreocupat i de cor obert com fins ara.

Han passat mesos des d’aquest fatídic dia quan em va recórrer la vida com un tornado i no em va deixar mai igual. Encara estic reconstruint la meva vida a partir de les cendres. Cada vegada que crec que m’acosto més a la normalitat, passa alguna cosa i em retorno al quadrat. La veritat sobre la curació és que és desordenat, complicat i confús. Un moment penso que estic bé i basculant la meva vida única, la propera instància estic en llàgrimes per raons que no se'm coneixen. Cada petita cosa petita em dispara i amenaça amb empènyer-me al punt de ruptura.



A poc a poc, estic aprenent que l’amor per si mateix no és suficient i la relació més forta necessita un compromís mutu d’ambdues parts per a que funcioni. Em vaig adonar que he de datar amb prudència i triar amb cura el meu proper company. Entrar en una relació no em permetrà conèixer-lo immediatament ni solucionar les nostres diferències fonamentals. No podrà esborrar els problemes destacats que hi hagi entre nosaltres i fer que la relació sigui fluïda. L’últim que hauria de fer és esperar que una relació sigui la solució a tots els meus problemes.

Mai m’hauria de pressionar perquè entri en una relació si el meu cor no hi és del tot. L’única vegada que m’he de reunir amb algú és quan són algú en el qual estimo i confio. Hem de tenir un fort fonament d’amistat, una visió compartida del nostre futur i una devoció inquebrantable els uns als altres.

A poc a poc, estic aprenent que no necessito cap relació per completar-me i sóc prou com sóc.



Tenir fe és com creure en alguna cosa que no veig. Intento mantenir-me fort cada dia, però en alguns dies és més difícil i he de provar més. Però no renunciaré. No tindré enveja d’una vida fàcil només perquè el meu camí és diferent dels altres. No em sentiré obligat a ajustar-me a les normes de la societat. El més important, no deixaré que això em derroti i em nego a endurir-me.

Aprofitaré aquesta oportunitat per renovar la meva vida i reduir el contacte amb totes les persones tòxiques que m’estan caient. Voldré estimar-ho com un nou començament que se'm dóna i confio que les coses millors surtin pel meu camí. Acceptaré això com una valuosa lliçó que serà el punt d’inflexió sobre com tractaré la meva relació en el futur. Entraré en contacte amb mi mateix, ser el meu millor amic i, a poc a poc, estaré bé per mi mateix.