Mai he fet les coses de la manera fàcil, un tret de personalitat meu que la meva mare em recorda amb freqüència. Tinc aquesta sensació constant i aclaparadora de córrer i de cercar el següent bell, una cosa que em fa sentir viu, com si quedar-me a un lloc massa temps em sufocarà i em mofarà l’ànima. Començo i deixo les feines el mateix dia. Jo mudo apartaments al mateix temps que acabo de desembalar. Vaig llançar els amants de la setmana antiga com a menjar xinès. És una picor que sempre se m’ha dit que no em serveix per ratllar-me, una ombra que s’arrossega sobre mi, corrompent qualsevol sentit de la pràctica, que em demana que salti al fons sense saber què hi ha sota la superfície. 'No és bo que et preguntis sempre què hi ha més', la gent em dirà. 'Planta les arrels, troba alguna cosa consistent', L’únic problema és que mai m’he sentit més viu o lliure que jo quan succeixo a aquest poder que viu profundament dins meu. Quan corro lluny i ferotge cap a allò desconegut, en llocs estranys, al voltant de cares que no he vist mai abans, és quan em sento el més bell, el més com jo. Quan agafo el bolígraf al paper i reviu les meves experiències mitjançant paraules i records que puc veure en una pàgina. Les meves arrels són a les meves experiències, a les belles muntanyes que he escalat i a les respiracions que m’he submergit en aigües salades blaves. He decidit que aquest sentiment és un regal rar i bell que la terra m'ha donat. No tinc raó ni m'equivoqui per això, però he de provocar el caos. Utilitzar el meu humor per connectar-me amb els altres, i la meva intempèrie per connectar-me amb el terreny que es troben. Sóc escriptor. Sóc una ànima errante, no a la recerca d’una casa o d’una constant, però moltes, com les onades que s’estrenen a la costa, sempre es mouen amb l’atractiu de la Lluna, però en aquell moment, allà on pertanyen. Doncs aquí ens toca. L’impacte. El salvatge, els corredors, els pansers dels inferns, els alliberats. Que puguem continuar capbussant-nos primer cap a allò desconegut. Trobar el nostre propòsit entre les rialles d'altres persones. A udolar a la lluna fins a la nit i jugar tot el dia al sol. Però el més important és que continuem estenent l'amor com la pólvora. Amb cada història que parlem, cada poema que escrivim i cada broma que expliquem.