Jo

Solia creure aquell temps
s’estava acabant.
Això si no teníem respostes
Això si no dius aquestes paraules
Jo necessitava escoltar
quan necessitava escoltar-los
que cessaríem
ser qualsevol cosa
aquest canvi ens engoliria sencers
i escopir-nos a dues parts diferents del món
I això ens oblidarem
qui érem una vegada.
En molts sentits, tenia raó.
Vas marxar
Vaig córrer
No heu tornat
I vaig veure el sol
a la vostra memòria.
Però ara ho entenc
aquell temps no importava mai
amb amor-amb nosaltres.
No podeu esborrar
el toc d'una persona de la vostra memòria
o atureu-vos el batec del cor
a menció d’un nom.
Mai va ser per les hores
els mesos
els anys
que s’estria entre nosaltres.
Amb tu i jo,
el temps mai va ser una oportunitat.

el meu primer amor encara pensa en mi

II.

Et resulta fàcil fingir?
Per dir-te que ho seré sempre
a l’abast de l’abast
així que no haureu d'estendre
els teus braços, el teu cor
risc que es trenqui
de nou.
Us és fàcil imaginar?
Que sóc en un altre lloc
algú altre
només algú
que t’estimaves
i perdut.
És fàcil per a tu simplement dir 'ha desaparegut?'
Que veure fins a quin punt
les cames us portaran.
Tens por
de què això, què nosaltres?
podria ser?
Perquè jo també.
A mi és més fàcil creure
Que sigueu el que heu abandonat
que reconèixer
Sóc el que va marxar
I et trobo a faltar
Des de llavors.

III.

Em vas enviar una cançó
com una cosa d'una pel·lícula, tòpic
i absolutament perfecte.
Només la lletra
i una nota
Em fa pensar en tu.
I aquí estic
lluitar amb quines paraules
Possiblement podria escriure
per respondre a l’home
Jo estimava)
que esborraria aquesta distància.
Però tot el que puc fer és escoltar
a les primeres notes d'obertura
una cançó que ja em va tirar el cor
ara pesat amb un nou significat.
Respiro en aquest aire d’aigua salada
i cantar junt amb el cor
el més alt que puc.
Espero que el vent porti aquesta melodia
a qualsevol lloc on siguis
Espero que coneguis el meu cor
mai va deixar de cantar
per tu.